#1 Amb les dietes contra el càncer està succeint allò del conte del llop, que de tant donar avisos falsos la gent s'immunitza i després no fa cas quan arriba el de debò. Però sí, hi ha tres dietes que prevenen un terç dels tumors i que fins i tot ajuden pacients ja diagnosticats. La qüestió sembla important, feu-me cas.
El Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) és molt proactiu en la promoció de les dietes antitumorals. L'any passat va organitzar un congrés internacional sobre l'assumpte i un dels seus equips, dirigit per Nabil Djouder, acaba de publicar una revisió a Trends in Molecular Medicine. La idea central és la medicina preventiva, que és una tendència imprescindible i imparable al món desenvolupat, i ho ha de ser a la resta del planeta. L'infart, el càncer i la neurodegeneració són les grans causes de mort i pèrdua de qualitat de vida a les nostres societats, i les tècniques per al seu tractament són imperfectes i costoses. Si els sistemes sanitaris han de ser sostenibles, i valga'm Déu que necessitem que ho siguin, no hi ha més remei que promoure la medicina preventiva, i la dieta n'és una part fonamental.
En el cas del càncer, les investigacions s'han centrat en tres dietes molt concretes: la restricció calòrica (menjar menys del que et recomanaria un nutricionista actual), el dejuni intermitent (dejunar durant 12 o 16 hores al dia) i la dieta cetogènica (baixa en carbohidrats, moderada en proteïnes i alta en greixos). Totes tres han mostrat efectes beneficiosos en animals de laboratori, en cèl·lules humanes i en els incipients assajos clínics que examinen la qüestió.
Djouder explica a aquest diari que tant la prevenció del càncer com el tractament poden millorar amb qualsevol d'aquestes tres dietes. “Això és clar”, diu, “el que no és clar és per què”. La seva hipòtesi favorita és que les tres dietes són baixes o molt baixes en sucres (també anomenats carbohidrats o hidrats de carboni). Res d'això no pretén substituir les teràpies oncològiques, però sí complementar-les. La combinació de la dieta amb la immunoteràpia, per exemple, és prometedora. Com a coneixedor profund del metabolisme humà, Djouder ha desenvolupat un olfacte científic que li diu que els sucres ocupen el node de les transaccions energètiques de la cèl·lula, i està lluitant de valent per entendre el fenomen des dels seus mateixos fonaments.
Però no sempre cal penetrar en la naturalesa de les coses per començar a utilitzar els seus avantatges i evitar les seves conseqüències nefastes. Els científics tenen cada cop més clar que els excessos d'ingesta, i en particular els de sucres, estan darrere de les grans causes de patiment i mort a Occident. La medicina i la investigació farmacològica no poden guanyar una carrera contra el seu propi èxit, és a dir, contra l'augment de l'esperança de vida i les malalties consegüents de la vellesa.
Gordofòbia? Ni la tinc ni la pateixo, malgrat que sóc una grossa de notables proporcions. Discriminar una grossa és una vilesa, però tots, inclosos els grossos presents o futurs, tenim dret a saber quines són les nostres opcions en matèria de salut. Després, cadascú amb les seves religions privades.
¿Gordofobia? Ni la tengo ni la padezco, pese a que soy un gordo de notables proporciones. Discriminar a un gordo es una vileza, pero todos, incluidos los gordos presentes o futuros, tenemos derecho a saber cuáles son nuestras opciones en materia de salud. Después, allá cada cual con sus religiones privadas.
Brutal el final del artículo
Comentarios
El hambre previene el cáncer
#4 Ya te digo.
Los enfermos de cáncer digestivo mueren de hambre, no de cáncer.
#4 No al cien por cien, es más eficaz morirse.
Interesante, #0. ¿Hay alguna forma de poder leerlo? Pide suscripción…
#1 Amb les dietes contra el càncer està succeint allò del conte del llop, que de tant donar avisos falsos la gent s'immunitza i després no fa cas quan arriba el de debò. Però sí, hi ha tres dietes que prevenen un terç dels tumors i que fins i tot ajuden pacients ja diagnosticats. La qüestió sembla important, feu-me cas.
El Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) és molt proactiu en la promoció de les dietes antitumorals. L'any passat va organitzar un congrés internacional sobre l'assumpte i un dels seus equips, dirigit per Nabil Djouder, acaba de publicar una revisió a Trends in Molecular Medicine. La idea central és la medicina preventiva, que és una tendència imprescindible i imparable al món desenvolupat, i ho ha de ser a la resta del planeta. L'infart, el càncer i la neurodegeneració són les grans causes de mort i pèrdua de qualitat de vida a les nostres societats, i les tècniques per al seu tractament són imperfectes i costoses. Si els sistemes sanitaris han de ser sostenibles, i valga'm Déu que necessitem que ho siguin, no hi ha més remei que promoure la medicina preventiva, i la dieta n'és una part fonamental.
En el cas del càncer, les investigacions s'han centrat en tres dietes molt concretes: la restricció calòrica (menjar menys del que et recomanaria un nutricionista actual), el dejuni intermitent (dejunar durant 12 o 16 hores al dia) i la dieta cetogènica (baixa en carbohidrats, moderada en proteïnes i alta en greixos). Totes tres han mostrat efectes beneficiosos en animals de laboratori, en cèl·lules humanes i en els incipients assajos clínics que examinen la qüestió.
Djouder explica a aquest diari que tant la prevenció del càncer com el tractament poden millorar amb qualsevol d'aquestes tres dietes. “Això és clar”, diu, “el que no és clar és per què”. La seva hipòtesi favorita és que les tres dietes són baixes o molt baixes en sucres (també anomenats carbohidrats o hidrats de carboni). Res d'això no pretén substituir les teràpies oncològiques, però sí complementar-les. La combinació de la dieta amb la immunoteràpia, per exemple, és prometedora. Com a coneixedor profund del metabolisme humà, Djouder ha desenvolupat un olfacte científic que li diu que els sucres ocupen el node de les transaccions energètiques de la cèl·lula, i està lluitant de valent per entendre el fenomen des dels seus mateixos fonaments.
Però no sempre cal penetrar en la naturalesa de les coses per començar a utilitzar els seus avantatges i evitar les seves conseqüències nefastes. Els científics tenen cada cop més clar que els excessos d'ingesta, i en particular els de sucres, estan darrere de les grans causes de patiment i mort a Occident. La medicina i la investigació farmacològica no poden guanyar una carrera contra el seu propi èxit, és a dir, contra l'augment de l'esperança de vida i les malalties consegüents de la vellesa.
Gordofòbia? Ni la tinc ni la pateixo, malgrat que sóc una grossa de notables proporcions. Discriminar una grossa és una vilesa, però tots, inclosos els grossos presents o futurs, tenim dret a saber quines són les nostres opcions en matèria de salut. Després, cadascú amb les seves religions privades.
#1 https://web0.cc/a/Hk3HYZ5jkP
#6 ¡Gracias!
¿Gordofobia? Ni la tengo ni la padezco, pese a que soy un gordo de notables proporciones. Discriminar a un gordo es una vileza, pero todos, incluidos los gordos presentes o futuros, tenemos derecho a saber cuáles son nuestras opciones en materia de salud. Después, allá cada cual con sus religiones privadas.
Brutal el final del artículo