Hace 2 años | Por gomadós a ivoox.com
Publicado hace 2 años por gomadós a ivoox.com

Una discusión sobre el mal en la literatura moderna, examinando Crimen y castigo y Lolita y el sentido moral de sus protagonistas

Comentarios

gomadós

#5 sembla el final de La Peste de Camus, una mena de profecia fatal

oso_69

¡Hostia puta! "Malos que no son tan malos" y mencionan a "Lolita", dando a entender, supongo, que el pedófilo de la novela no es tal, o no tiene tanta importancia... Da igual que lo razonen o incluso que lo demuestren más allá de toda duda, el artículo va a ser fusilado.

gomadós

#7 Lolita es una de las cumbres del siglo XX, nos pongamos como nos pongamos , no?

D

A mi un malo que me encanta es el capitán Balsareny de la novela "La Guerra de la Verge Nena" de Miró Vilaboscada. Su final es espectacular y horripilante... ratas y esas cosas.
Dice Balsareny:
"Si sabessiu com us detesto, a tu, a tu i a tu, i a tots com vosaltres... que no crec que fora capaç de trobar cap ésser humà sobre la faç de la Terra que no odiés només de mirar-me'l un sol instant"

gomadós

#1 habrá que leerlo, pinta bien

D

#1 "En aquesta guerra he conegut més exemplars de l'espècie humana que mai hagués desitjat trobar. Hi he rigut, hi he begut, hi he jugat, i els més brètols d'ells han tingut el privilegi que els condemnés a mort"

gomadós

#1 collons, poques bromes

D

#4 ·Continua Balsareny.
"El món és amarat de la condició humana, de la vostra sentor de prodridura que omple d'immundícia cada recó de la Terra... aquesta guerra acabará aviat, i els mateixos homes i dones que abomino en aquesta banda del front me'ls trobaré multiplicats en l'altre, com fantasmes vagant per les ombres de l'infern. Les mateixes cares vulgars, les mateixes passions infantils, les seves irrisòries aspiracions, llur desesperat esforç per servar la pell mentre cuegen per no enfonsar-se dins la terra dels cucs; les seves previsibles venjances i traïcions, els seus crims matussers, tots ells igualment entenedors sota el jou de les nauseabundes necessitats humanes... un dia més, jorn rere jorn, a desgrat de les malalties i de l'escarni de les deformitats que els recorden la seva autèntica naturalesa. No et semblen patètiques les seves vides, senyor batlle?"