Los periódicos y periodistas deberíamos negarnos a publicar las cuentas territorializados del Ministerio de Hacienda hasta que todos los datos no sean públicas y estén disponibles para todo tipo de investigadores, economistas y aficionados y para hacer todo tipo de balanzas. No como ahora, cocinadas. Como dijo De la Fuente al presentar el informe, los gobiernos no suelen publicar informes como los de España. Lo repetía el sr. Cuello en El Periódico: "Spain is different," decía. Parece que nos quieran decir que el Gobierno es más transparente que los otros. Y la verdad es la contraria. (Contenido en comentario #2)
Contenido del artículo:
"Els diaris i periodistes hauríem de negar-nos a publicar els comptes territorialitzats del Ministeri d'Hisenda fins que totes les dades no siguin públiques i estiguin disponibles per a tota mena d'investigadors, economistes i aficionats i per fer tot tipus de balances. No com ara, cuinades. Com va dir De la Fuente en presentar l'informe, els governs no acostumen a publicar informes com els d'Espanya. Ho repetia el sr. Coll a El Periódico: "Spain is different," deia. Sembla que ens vulguin dir que el Govern espanyol és més transparent que els altres. I la veritat és la contrària.
Els governs no publiquen les balances perquè de vegades no es pot, com en el cas d'Alemanya: el Govern federal rarament fa transferències als estats. Com que les transferències es fan directament entre estats, són aquestes les que es publiquen (al Bundesfinanzministerium). I sobretot en molts països no es publiquen perquè la divergència de criteris fa desitjable que siguin elaborades per organismes independents, acadèmics, etcètera. Com passa al Brasil o als EUA.
En contrast, el Govern d'Espanya fa el següent: a) tria qui ha de fer les balances, en aquest cas el senyor De la Fuente (fundador de Ciutadans i col·laborador de la FAES, conegut propagandista); b) fa ús d'un sol mètode (no com la Generalitat, per cert, que publica tots els mètodes reconeguts internacionalment), i això és greu perquè cada mètode dóna informació diferent i per tant, publicant-ne només un s'admet a ulls de qualsevol persona informada que es té la intenció de ser esbiaixat; c) publica les conclusions com a veritats científiques per tal d'aconseguir titulars favorables (vegeu hemeroteca), amb una metodologia "un poco a ojo" (segons diu literalment l'informe) i, a més, es fan saber a posteriori, de tal manera que és impossible, de cara als titulars de l'endemà, fiscalitzar els errors del "a ojo": no hi ha temps material.
La manera correcta, democràtica i intel·lectualment decent de discutir com es gasten els nostres impostos és publicar les (nostres!) dades anualment, per tal que cadascú faci càlculs i evitar així els monopolis manipuladors -com ho evita el govern dels EUA (bea.gov), on a més les dades són auditades-. Una altra opció és la d'Austràlia, que sí que publica les balances, però també publica les dades amb les quals les elabora, i ho fa abans i no després de fer públiques les conclusions. A més, el Govern no pot fer informes com vulgui: la transparència, la metodologia, els terminis i l'estructura dels informes estan regulats per llei. En paral·lel i arreu, hi ha un debat acadèmic obert sobre el significat i l'abast de cada mètode.
El dèficit fiscal no és la malaltia, és un símptoma més. La malaltia és l'arbitrarietat, la resistència a la democràcia, la manca de garanties i la manipulació i control de la informació. L'espoli fiscal és una conseqüència normal: si pots ingresar i gastar arbitràriament i ocultar-ho, per què no fer-ho? Sí, Spain is different."
#1 Por eso estaba copypasteando el contenido...aparte de ser AEDE. Asi nadie visita el link
Comentarios
#0 Versión solo para suscriptores...
Contenido del artículo:
"Els diaris i periodistes hauríem de negar-nos a publicar els comptes territorialitzats del Ministeri d'Hisenda fins que totes les dades no siguin públiques i estiguin disponibles per a tota mena d'investigadors, economistes i aficionats i per fer tot tipus de balances. No com ara, cuinades. Com va dir De la Fuente en presentar l'informe, els governs no acostumen a publicar informes com els d'Espanya. Ho repetia el sr. Coll a El Periódico: "Spain is different," deia. Sembla que ens vulguin dir que el Govern espanyol és més transparent que els altres. I la veritat és la contrària.
Els governs no publiquen les balances perquè de vegades no es pot, com en el cas d'Alemanya: el Govern federal rarament fa transferències als estats. Com que les transferències es fan directament entre estats, són aquestes les que es publiquen (al Bundesfinanzministerium). I
sobretoten molts països no es publiquen perquè la divergència de criteris fa desitjable que siguin elaborades per organismes independents, acadèmics, etcètera. Com passa al Brasil o als EUA.En contrast, el Govern d'Espanya fa el següent: a) tria qui ha de fer les balances, en aquest cas el senyor De la Fuente (fundador de Ciutadans i col·laborador de la FAES, conegut propagandista); b) fa ús d'un sol mètode (no com la Generalitat, per cert, que publica tots els mètodes reconeguts internacionalment), i això és greu perquè cada mètode dóna informació diferent i per tant, publicant-ne només un s'admet a ulls de qualsevol persona informada que es té la intenció de ser esbiaixat; c) publica les conclusions com a veritats científiques per tal d'aconseguir titulars favorables (vegeu hemeroteca), amb una metodologia "un poco a ojo" (segons diu literalment l'informe) i, a més, es fan saber a posteriori, de tal manera que és impossible, de cara als titulars de l'endemà, fiscalitzar els errors del "a ojo": no hi ha temps material.
La manera correcta, democràtica i intel·lectualment decent de discutir com es gasten els nostres impostos és publicar les (nostres!) dades anualment, per tal que cadascú faci càlculs i evitar així els monopolis manipuladors -com ho evita el govern dels EUA (bea.gov), on a més les dades són auditades-. Una altra opció és la d'Austràlia, que sí que publica les balances, però també publica les dades amb les quals les elabora, i ho fa abans i no després de fer públiques les conclusions. A més, el Govern no pot fer informes com vulgui: la transparència, la metodologia, els terminis i l'estructura dels informes estan regulats per llei. En paral·lel i arreu, hi ha un debat acadèmic obert sobre el significat i l'abast de cada mètode.
El dèficit fiscal no és la malaltia, és un símptoma més. La malaltia és l'arbitrarietat, la resistència a la democràcia, la manca de garanties i la manipulació i control de la informació. L'espoli fiscal és una conseqüència normal: si pots ingresar i gastar arbitràriament i ocultar-ho, per què no fer-ho? Sí, Spain is different."
#1 Por eso estaba copypasteando el contenido...aparte de ser AEDE. Asi nadie visita el link